Formentera. Cultura i arts
Literatura
Poesia i prosa tradicional
La producció literària popular de transmissió oral
de Formentera presenta les mateixes característiques que a l’illa
d’Eivissa, tot i que les estructures socioeconòmiques i culturals
que generaven aquest tipus de literatura es mantengueren fins mitjan segle
XX. Amb les transformacions sorgides del nou model econòmic, les
manifestacions literàries tradicionals entraren en un procés
de decadència que a l’illa d’Eivissa s’havia
iniciat ja el segle XIX. Durant els anys 70 del segle XX començaren
a articular-se diverses iniciatives amb l’objectiu de rescatar algunes
manifestacions d’aquella cultura tradicional, només vehiculada
en sectors socials d’edat avançada i denominada “pagesa”
en molts àmbits de la societat, que la veien com el residu ideològic
d’una comunitat pobra i endarrerida. D’aquest moviment de
recuperació cultural n’ha derivat no solament la revifada
de manifestacions com la música, el ball, el cant o l’artesania,
sovent vehiculades en contextos d’exhibició folklòrica,
allunyats del seu respectiu marc original, sinó també la
literatura, que ha estat objecte de recopilacions i antologies. Pel que
fa a la prosa, són presents les rondalles, les llegendes i les
contalles populars, estructures narratives amb un nivell bàsic
de fixació textual i transmeses oralment. Les primeres són
les més elaborades des del punt de vista narratiu i en la seua
majoria són presents també a l’illa d’Eivissa.
Entre les llegendes, cal destacar aquelles que s’associen a animals
i llocs geogràfics com coves, illes, estanys, etc. Les contalles
són el gènere tradicional en prosa de perfil més
incert, a cavall moltes vegades entre els dos gèneres anteriors.
Cal assenyalar, com a característica comuna a aquestos tres gèneres,
la intenció predominantment lúdica i edificant i la temàtica
religiosa, local o vagament històrica. Per bé que aquestes
unitats narratives segueixen uns patrons estructurals d’abast universal,
perfectament estudiats des de disciplines filològiques diverses,
especialment la rondallística, els ambients, les accions i els
personatges superen en la major part dels casos la atemporalitat, adquireixen
coloració local i esdevenen referents pròxims per a les
comunitats on circulen aquestes narracions. És de destacar el fet
que, al llarg dels processos de transmissió i evolució d’aquestes
formes literàries, s’hi troba la mà d’autors
cultes que, partint de la matèria literària popular, la
reelaboren o l’adapten amb la finalitat de redimensionar-ne el sentit.
Una mostra d’això és visible en les llegendes formentereres
associades a animals, on s’entreveu la influència dels bestiaris
medievals, divulgats a través de la litúrgia i la predicació.
Pel que fa a la poesia tradicional, cal destacar que el corpus de textos
presenta unes categories més definides i un nivell molt més
alt de fixació textual, propiciat per la versificació d’unes
composicions destinades a vehicular-se principalment a través del
cant. Formentera comparteix amb Eivissa el romancer tradicional català,
una de les peces més emblemàtiques del qual, el romanç
Don Enric i Don Blasco, fou recollida a la Mola el 1853 per Marià
Aguiló i Fuster, que la incorporà al seu Romancer Popular
de la Terra Catalana (1893). També la peça específicament
pitiüsa del romancer català, Ses germanes captives
yWww S Berry Th 0 Tag TV%20Prima Formentera. Cultura i arts Www S Berry Th 0 Tag TV%20Primad d Berry Berry
fWww S Berry Th 0 Tag TV%20Prima Formentera. Cultura i arts Www S Berry Th 0 Tag TV%20Primao o Berry